Lectura dramatitzada: "Andorra" de Max Frisch - 51a Temporada de Teatre

dilluns, 16 octubre, 2017 - 20:30

Al Teatre Comunal d'Andorra la Vella - Entrada gratuïta

“L'Andorra d'aquesta obra no té res a veure amb el petit Estat real que du aquest nom ni amb cap altre Estat. Andorra és el nom per un model”

Max Frisch

 

"Un jove a qui li fan creure que és un jueu adoptat i a qui, quan les coses comencen a posar-se difícils, se li comunica la veritat. Es tracta únicament d'un fill il·legítim d'un Andorrà de soca-rel, però l'Andri ja ha interioritzat de tal manera la seva falsa condició de jueu que és considerat com a tal pels invasors i, en conseqüència, eliminat. La vida per Frisch no prové tant del codi genètic sinó de l'experiència viscuda"

"Quan Frisch escrivia Andorra, l'Europa cultural encara es trobava enfangada en una lenta expiació. Andorra Forma part d'aquest examen de consciència. La tesi és evident: un país tranquil i civilitzat sent la pressió propera dels bàrbars del nord. La mirada lúcida de Frisch vol advertir els seus conciutadans del perill de l'autosuficiència de la neutralitat. La Suïssa transvestida d'Andorra no és una torre d'ivori. Si no fos pel record agre de l'holocaust hi hauria motius per somriure amb la peripècia moral de l'Andri"

per Joan Barril

EQUIP ARTÍSTIC

Autor: Max Frisch
Direcció: Ester Nadal
Música i espai sonor: Lluís Cartes
Producció: La Frontera Artésanal
REPARTIMENT
Andri: Boris Cartes
Barblin: Sandra Pujol
Mestre: Albert Ribalta
Mare: Al Roema: Alícia Pérez / A Andorra: Ester Nadal
Madame: Al Romea: Maria Lanau / A Andorra: Irina Robles
Capellà: Sergi Vallès
Soldat: Sergi Torrecillas
Hostaler: Oriol Genís
Fuster: Eduard Muntada
Doctor: Carles Canut
Oficial fuster: Dafnis Balduz
Algú: Xavier Ruano
Idiota: Quim Llisorgas

NOTES DE DIRECCIÓ

Amb la cita de la portada Max Frisch ens presenta la seva obra busca la distància necessària per poder aproximar-se a la seva Suïssa natal, i a altres petits estats, massa preocupats per la seva puresa, massa contents de les seves “cases tan blanques”. I aquesta distància que ell s'imposa, com una màscara, ens posa davant d'un mirall que ens reflecteix el grotesc de la nostra realitat encara ARA i AQUÍ. Malhauradament avui encara segueix sent de rabiosa actualitat aquesta ANDORRA

Ja fa molts anys que aquest text em va caure a les mans, segurament pel meu origen, i després d'una primera lectura em va semblar imprescindible portar algun dia aquest text a escena. Em sembla que d'això ja fa més de 20 anys... L'any 2011, vaig poder fer una lectura dramatitzada a Andorra amb l'ENA, alguns dels actors que ara participaran al muntatge. Tots vam confirmar la vigència i necessitat de donar a conèixer aquest text.

En una petita societat on l'aparença es la base de les relacions entre la gent, que viu pendent del què diran aquells que tenen tan a la vora i amb qui han de viure el dia a dia. L'ANDORRA de Max Frisch, ens parla d'ENGANY i d'IDENTITAT.

Amb aquesta posada en escena volem parlar de com l'ENGANY de l'origen d'una persona, el porta a identificar-se amb un origen que si bé no és el seu, és el que TOTS els altres volen, el que els altres han decidit per ell, i el que finalment un mateix veu reflectit en el seu mirall.

Les escenes en un llenguatge naturalista culminen cada una en una confessió fora de context. Confessió subjectiva d'un drama final on els personatges hi han participat activament. Amb aquestes confessions s'explica l'acció grotesca de tot un poble, un drama que si bé s'hauria pogut evitar, no ha pogut ser de cap més manera per la covardia, mesquinesa, i el curterminisme dels seus responsables i protagonistes.


ELS PERSONATGES

Els personatges de l'ANDORRA viuen sota la pressió de la mirada de l'altre i a més s'han de protegir de la invasió dels de fora, estranys i desconeixedors dels “usos i costums” i de les tradicions que creen, la que creuen que és, la seva IDENTITAT.


Barblin, és la innocència i l'alegria violada.
Andri, és el cap de turc que accepta el fat de la mirada de l'altre.
Mestre, Can, és la culpa, el pes d'amagar un secret
Mare, és la resignació.
Madame, és l'aliment de la mentida i l'auguri de la veritat.
Capellà, és la mirada que vol ser compassiva però que també s'afegeix al remolí.
Soldat, Pieder, és la injustícia, la grolleria, l'arrogància
Hostaler, és aquell que ofereix fals recolzament.
Fuster, Prader, és un usurer vestit de patriota.
Doctor, és la petulància de la mediocritat
Oficial fuster, és un pobre covard, un trist seguidor dels habitants de la seva pàtria.
Algú, és la identitat d'aquell que no decanta la balança
Idiota, és el testimoni mut, el reflex més pur.

 

EL MOMENT DE L'OBRA I ON LA SITUEM

Situem l'acció dramàtica de l'Andorra, de Max Frisch, en una escena contemporània, parlem de l'actualitat. Identifiquem aquest moment amb aquella calma xixa d'abans de la tempesta. Volem posar
el dit a la llaga a l'estigmatització de l'estranger, l'engany per amagar la realitat, la identitat tan a nivell personal com la d'un poble.

Podríem ser tan a Kosovo als anys 90, com a Kiev abans d'ahir o a Barcelona finals dels 30, o la Plaça Rebés d'Andorra durant els anys 40 o a Grècia fa poques setmanes. Són aquests temps on els estrangers, els de fora, representen l'invasor, l'enemic, el que ha de fer perdre els privilegis dels autòctons... I a Europa en tenim tants exemples els darrers 50 anys i malhauradamen avui encara. Volem que l'espectador hi pugui veure reflectit aquest passat tan proper que es repeteix cíclicament sense haver-ne après res.

Principalment l'acció té lloc a la plaça d'una petita ciutat imaginària, just abans que esclati el conflicte, on cada cop l'ambient es va carregant més de calor i d’encens, de sospites i prejudicis.

L' ESPAI SONOR

Ens agafem al realisme de la màquina de discos, que té una presència en l'obra de Frisch molt important, d'on parteix el so com a punt d'evasió del protagonista